Miércoles 21/5/2014

Hoy hemos empezado ha hacer el powepoint que presentaremos en la exposición y hemos hecho el diseño de lo que será el trabajo de campo.

miércoles 14/5/2014

Hoy hemos pasado a limpio algunos fallos del trabajo escrito que nos ha devuelto correjido el profesor.
También hemos hecho el recuento de las encuestas.

De cada pregunta em elaborat una gràfica i em calculat el seu percentatge, l’hem comentat i dir el que es més bo que faci la gent per la seva salut:

Grafiques de les enquestes

A la pregunta de quants menjars fas al dia els nois i noies han contestat:  

Ningú fa 0 menjars al dia per tant 0% de 108 persones que han fet l’enquesta.                           
Ningú fa 1 menjars al dia per tant 0 % de 108 persones que han fet l’enquesta.                                    
Ningú fa 2 menjars al dia per tant 0 % de 108 persones que han fet l’enquesta.                                              
13,89 % de 108 persones mengen 3 vegades al dia.    
                                                                             
43,52 % de 108 persones mengen 4 vegades al dia (És el més normal i el que recomanen els metges i els dietistes, que facis els 4 menjars del dia : Esmorzar, dinar, berenar i sopar).                                          
37,96% de 108 persones mengen 5 vegades al dia.                                                                             

4,63% de 108 persones mengen més de 5 vegades al dia (això és excessiu menjar tant al dia, normalment la gent que fa això és que no dina o sopa el suficient i fa àpats en mig dels dinars, això fa que no tinguis una alimentació saludable i que engreixis més fàcilment.

A la pregunta de quants menjars fas al dia els nois i noies han contestat:                                                  0,93 % de 108 persones que han fet l’enquesta mengen 0 dies al més menjar ràpid.                          27,78% de 108 persones que han fet l’enquesta mengen 1 dia al més menjar ràpid (Dit pels metges aquest menjar sol s’hauria que menjar 1 vegada al més, ja que es perjudica’l per a la salut i tan sols aquest percentatge u fa.

22,22% de 108 persones que han fet l’enquesta mengen 2 dies al més menjar ràpid. 

12,96% de 108 persones que han fet l’enquesta mengen 3 dies al més menjar ràpid. 

13,89% de 108 persones que han fet l’enquesta mengen 4 dies al més menjar ràpid.  

9,25 % de 108 persones que han fet l’enquesta mengen 5 dies al més menjar ràpid.  

12,96% de 108 persones que han fet l’enquesta mengen més de 5 vegades  al més menjar ràpid. ( Menjar 5 vegades o més de 5 vegades al més aquest menjar  no es rés bo ja que aquets que ho fan tenen moltes possibilitats de tindre algunes de les malalties que produeix aquet menjar i més si aquets no fan exercici).                                          

                                                                   

                                                                  

A la pregunta de com valoraries el menjar ràpid els nois i noies han contestat: 0,93% de 108 persones valoren el menjar ràpid amb un 0.        5,56 % de 108 persones valoren el menjar ràpid amb un 1.             13,89 % de 108 persones valoren el menjar ràpid amb un 2.      26,85 % de 108 persones valoren el menjar ràpid amb un 3.    32,41% de 108 persones valoren el menjar ràpid amb un 4. 20,37 % de 108 persones valoren el menjar ràpid amb un 5.       Els adolescents valoren el menjar ràpid per el seu sabor, la seva textura i per el preu que alguns son ven barats, però realment no saben com són ni el que els pot pasar si el menjen.

                                      

A la pregunta de  quantes vegades menges verdura a la setmana els nois i noies han contestat: 4,63%  de 108 persones menjan 0 vegades verdura a la setmana. 20,37%  de 108 persones menjan 1 vegada verdura a la setmana. 24,07%  de 108 persones menjan 2 vegades verdura a la setmana.  23,15%  de 108 persones menjan 3 vegades verdura a la setmana.   9,26%  de 108 persones menjan 4 vegades verdura a la setmana. 9,26%  de 108 persones menjan 5 vegades verdura a la setmana    . 5, 56% de 108 persones menjan 6 vegades verdura a la setmana. 2,78 de 108 persones mengen 7 vegades verdura a la setmana. 0,93% de 108 persones mengen més de 7 vegades verdura a la setmana.                             El més saludable per als adolescents es que mengin com 4 vegades a la setmana o més per exemple cada dia o almenys 5 dies a la setmana alguna cosa verda com ensalada per a acompanyar el sopar o el dinar.

  

A la pregunta de  quantes vegades menges peix a la setmana els nois i noies han contestat:

0 %  de 108 persones menjan 0 vegades peix a la setmana.                             

37,96 % de 108 persones menjan 1 vegada peix a la setmana.                                   

34,26 % de 108 persones menjan 2 vegades peix a la setmana.                                             

19,44 % de 108 persones menjan 3 vegades peix  a la setmana.                                 

6,48 %  de 108 persones menjan 4 vegades peix a la setmana.                                                         

1,85 % de 108 persones menjan 5 vegades peix  a la setmana.                                                

 0 % de 108 persones menjan 6 vegades peix a la setmana.

0 % de 108 persones menjan 7 vegades peix a la setmana.                                                                         0% de 108 persones menjan més de 7 vegades peix a la setmana.

Es recomanable menjar peix al menys 3 vegades a la setmana o 1 com a mínim i que sigui el peix blau.

 

2.7.1 Un anunci mostra el mateix que a la realitat?

No tot el que vem als anuncis es britat, la mayoria dels anuncis estan retocats, per exemple en el menjar ràpid, el menjar que veus no te la mateixa calitat que cuan vas al restaurant.

Hem trobat un videó sobre  aquest tema :

http://www.lavanguardia.com/vida/20120621/54314947870/mcdonalds-confiesa-trucos-fotos-hamburguesas.html

En aquet video apareix una noia que compra una hamburguesa normal amb formatge  del Mcdonals i la porta a un estudi fotografic. En l’estudi fan una hamburguesa exactament amb els mateixos ingredients pero tenint molta cura al cuinarlos i posarlos, ja que han de tindre bona visibilitat, han de ser pusats als llocs correctes per tindre una bona perspectiva.

Per exemple posen la ceba i el cogombre d'un en un i el ketchup amb una xerinlla. I el formatge el fonen amb una pala calent.

Despres es s'omet al photoshop on poden fer grans aventatges, poden agrandar la , els colors els poden posar més llamatius i la comparen amb una comprada a un restaurant i com pudeo imaginar no te res a veure.

Per fer una hamburguesa  per la fotografia tarden hores i en canvi en  fer una normal tarden un minut.

2.3            És saludable el menjar ràpid per als adolescents?

Considerem que aquestes conductes alimentàries són de risc i constitueixen un problema de salut important per diversos motius:

·  En primer lloc, perquè l'adolescència és una etapa particularment delicada en el creixement.

Dels 13 als 18 anys el pes es dobla i l'alçada augmenta en un 15%. Això representa un augment de les necessitats nutricionals, que arriben a sobrepassar les de l'adult, sobretot quan l'adolescent du a terme força exercici físic -com és freqüent.

Aquestes necessitats inclouen una dieta variada i saludable, que proporcioni molta energia en hidrats de carboni però també proteínes, vitamines, greixos i minerals.

·  En segon lloc, perquè l'adolescència és la fase de la vida en què s'acaben d'aprendre i es consoliden els hàbits alimentaris que practicarà l'adult i que traspassarà als seus fills.

Diversos estudis detecten una carència important de l'educació d'hàbits alimentaris en aquesta etapa. Que s'agreuja pel fet que hi ha una part important de famílies que no ensenyen als seus fills com tindre un hàbit alimentari saludable.

El canvi d`hàbitz que es produeix en augmentar la tendència a que els adolescents facin l'àpat principal fora de casa, s'afegeix la influència de la publicitat comercial, que fomenta la creació d'hàbits i el consum de productes poc saludables.

ELS DESEQUILIBRIS ALIMENTARIS EN AQUESTA ETAPA

Les principals conductes de risc relacionades amb l’alimentació en aquesta franja d’edat/població tenen una estreta relació amb els desequilibris alimentaris que s’aprecien en la població afectada:

-Abús de menjar ràpid i picar snacks a tota ora, que comporta un excés de sucre, de sal i també de greixos saturats i calories. És un tipus de comportament que té un alt risc de conduir a l’obesitat, a més de desmuntar l’estructura de l’alimentació en uns àpats regulars al dia.

-Saltar-se els àpats, molt sovint l’esmorzar, amb la conseqüent pèrdua durant l’horari escolar, o llavors només menjar una pizza o un gran plat de pasta i un pastis i res més, no verdures, ni llegums, ni fruita, fa que hi hagin carències en vitamines, minerals i en fibra alimentaria.

-Un altre hàbit és el consum de begudes ensucrades (i a vegades alcohòliques), que solen ser molt energètiques, en detriment de l’aigua.

-Finalment, el descontent amb la pròpia imatge corporal pot portar a moltes adolescents a fer dieta puntualment,ocasionalment i en un nombre significatiu de casos, contínuament; nolt sovint dietes sense cap fonament científic i molt desequilibrades, incloent dejunis temporals. 

2.3.1Enfermetats que provoca el menjar ràpid en els adolescents

Malalties cardiovasculars

La pastisseria industrial, el consum excessiu de greixos, sobre tot del colesterol, molt abundants en els menjars ràpids, hamburgueses, xuxeries o dolços. Provoquen ja des de la infància acumulacions de lípids en les parets arterials que amb el pas del temps degeneren amb infiltració de leucòcits i hipertrofia i hiperplàsia (augment del nombre i tamany) de les fibres musculars que afavoreix l’arteriosclerosi.

Amb el tems la calcificació de les arteries fent que el pas de l’interior de les arteries, llum, disminueixi provocant malalties de tipus cardiovasculars.

                              

Neoplàsies

El ris de patir certs tipus de càncer (neoplàsies malignes) va associat factors de tipus de dietètic. Entre ells els tumors de mama, colon i pròstata s’associen al consum de grasses saturades i la cam i esl seus derivats.

Mentre que com a factors protectors de l’aparició del càncer ens trobem amb dietes riques en consum de fruita fresca i vegetals.

Diabetis tipus 2

Entre les males conductes alimentaries ens trobem un consum elevat de nutrients que acaben emmagatzemant-se en forma de greixos que provoquen la diabetis de tipus 2.

La relació entre dieta i aparició de la diabetis tipus 2 es tan estreta que fins i tot el control de la malaltia es fa a través de una dieta.

                                    

Obesitat

L’acumulació de greixos dóna problemas d’obesitat. I l’obesitat està en la base de trastorns com la hipertensió arterial, les malaties coronaries, diabetis tipus 2, malalties cerebrovasculars, de la vesícula biliar, gota, artrosis i algun tipus de càncer.

Trastorns del comportament alimentari. Anorèxia, Bulímia

Si uns dels trastorns psicopatològics estan directament relacionats amb la dieta són aquests, ja que tenen una relació causa efecte amb la conducta alimentaria.

L’anorèxia nerviosa és trastorn caracteritzat per la per pèrdua deliberada de pes, induada o mantinguda pel propi malalt.

Mentre que la bulímia consisteix en el consum desmesurat de menjar, tiberis, i provocar-se el vòmit a continuació per por a engreixar-se. Hi ha d"altres tipus de trastorn menys freqüent, i formes mixtes d"aquests dos.

La prevalença d"aquests trastorns, és del 0,5 al 1% per l"anorèxia i del 2 al 3% per la bulímia, i es dóna bàsicament en dones.

Caries

El consum excessiu de sucres, molt presents en les xuxeries, pastisseria de tot tipus, produeixi una desmineralització progressiva (degut als àcids de la fermentació bacteriana) del esmalt dentari predisposant a l"aparició de caries i malalties de les genives.

L'altre día vam pasar les enquestes per l'escola als nois i noies de 3 i 4 de la ESO a partir de les seves respostes em elaborat un excel, amb unes tables posant les respostes, a partir d'aquestes tables haurem de fer unes grafiques o sectors, nosaltres el farem en sectors es més específic. Després comentarem de cada sector el tan % de cada pregunta.

menjar al		vegades menges				vegades menges
dia		menjar rapid		valoració		verdura setma
0      0	0	1	0	1	0	5
1      0	1	30	1	6	1	22
2      0	2	24	2	15	2	26
3    15	3	14	3	29	3	25
4    47	4	15	4	35	4	10
5    41	5	10	5	22	5	10
més   5	més	14	més	0	6	6
					7	3
					més	1

	vegades menges		vegades menges		vegades menges		vegades menges
	peix setmana		carn setmana		pasta setmana		llegums setmana
0	0	0	0	0	0	0	4
1	41	1	0	1	9	1	43
2	37	2	8	2	33	2	29
3	21	3	21	3	27	3	11
4	7	4	33	4	21	4	9
5	2	5	24	5	11	5	0
6	0	6	10	6	4	6	0
7	0	7	4	7	1	7	10
més	0	més	8	més	2	més	2

	vegades menges			menjar		menjar amb		menjar a la mateixa
	bogeries setmana			preferit		salsa		hora al día
0	0		verdura	2		Si 19		Si  25
1	24		carn	32
2	18		peix	3		No 19		Mai  3
3	14		pasta	41
4	11		menjar ràpid	22		A vegades	70	No sempre	80
5	16		bollaries	8
6	7
7	9
més	9

Diferencia entre el menjar ràpid i el menjar escombraria

El nostre treball és sobre com afecta el menjar ràpid als adolescents, però per començar a investigar sobre ell em de saber que es el menjar ràpid i el menjar escombreria, molta gent pensa que es el mateix menjar. També em explicat els greixos trans ja que tan el menjar ràpid com el menjar escombraria el portan i perque es un greix bastant dolent, que es tendria que evitar.

   2.2 És el mateix el menjar ràpid que el menjar escombreria

Menjar ràpid

És un tipus d’alimentació ideat per a preparar i servir el menjar ràpidament en locals especials per a tal fi o bé per a emportar i menjar al carrer.

Una de les principals característiques es que es menja sense coberts, no totes però si quasi tot el menjar ràpid. Els llocs on serveix disposen de cambrers algúns altres no, sinó que cal demanar el menjar a la barra o portar-lo a taula o a casa (autoservei), també menjar-lo fora de casa.

Per lo general: 

-Tenen un bon sabor (te alguns nutrients saludables)

-Nuggets de pollastre, Hamburgueses, salsitxes

-Menjars preparats (Freds o calents)

-Menjar ràpid portat a taula o a casa (autoservei)

-Tenen Greixos trans trans

Menjar escombreria

Es el menjar que conté alts nivells d’energia, greixos trans o greixos saturats, sal, condiments o sucres ( que estimulen la gana i la set).

Aporta calories buides, sol abusar de succedanis alimentaris, additius químics, colorants i saboritzants, tenen poca varietat de nutrients. Es una alimentació poc saludable

El menjar escombraria és el reflex d’una economia que es basa en una societat capitalista i molt consumista. Per això, des de molts punts de vista, el menjar escombraria és un dany i no un bé per a la societat.

Per lo general:

-Tenen un bon sabor

-Són molt barates

-Fàcil de preparar

-Molt còmode d’ingerir

-Amplia distribució comercial

-Publicitat agresiva

-El seu empaquetament permet menjar lo en qualsevol lloc.

Diferencia

La diferencia és que el menjar escombraria és mol més dolent que el menjar ràpid, ja que conté “calories buides” sense nutrients, tenen molts greixos i sodi.Com per exemple les patates de bolsa, llaminadures, xocolatines, pica piques, etc.

El menjar ràpid també engreixa molt però és molt més sa i te nutrients saludables. També te greixos saturats, greixos trans com el menjar escombraria. Com per exemple les  hamburgueses, pizza, Franc furt, etc.

2.2.1 Greixos trans

Els greixos trans són aquells que contenen un determinat tipus d’àcid gras insaturat.

Aquets s’aconsegueixen artificialment per un procés d’hidrogenació que es realitza a alguns greixos per obtenir una determinada consistència (sólida).

Per exemple la margarinaà Obtenció per hidrogenació de l’oli.

Greixos trans és més perillós per a la salut que els greixos saturats.

Aquet tipus de greixos són considerades les pitjors per el seu negatiu efecte sobre el sistema cardiovascular, ja que fa que augmentí el colesterol dolent (LDL) i disminueix el bo (HDL). Pot obstruir les artèries, incrementar el tipus de diabetes II  i conduir a atac cardíac, accident cerebrovascular i la mort.

-Per això la marca EROSKI ha optat per eliminar les greixos trans dels productes de marca pròpia.

-Per altre part, existeix un projecte de la llei de seguretat alimentaria preparat per la AESAN (agencia espanyola de seguretat alimentaria i nutrició) on es fixa el 2% el contingut màxim de greixos que podrà contenir els greixos d’aliments comercialitzats a Espanya. 

  

•   Tenen molta durabilitat
•    Baix cost
•    No s’enrancia
•   Se li agrega a mols productes com (Pastissos, frits, snacks)
•   Els dolents son els hidrogenats, son heterogenis associats al alzheimer.