miércoles, 21 de mayo de 2014
Miércoles 21/5/2014
Hoy hemos empezado ha hacer el powepoint que presentaremos en la exposición y hemos hecho el diseño de lo que será el trabajo de campo.
miércoles 14/5/2014
Hoy hemos pasado a limpio algunos fallos del trabajo escrito que nos ha devuelto correjido el profesor.
También hemos hecho el recuento de las encuestas.
También hemos hecho el recuento de las encuestas.
viernes, 2 de mayo de 2014
De cada pregunta em elaborat una gràfica i em calculat el
seu percentatge, l’hem comentat i dir el que es més bo que faci la gent per la
seva salut:
Grafiques
de les enquestes
A la pregunta de quants menjars
fas al dia els nois i noies han contestat:
Ningú fa 0 menjars al dia per tant 0% de 108 persones
que han fet l’enquesta.
Ningú fa 1 menjars al dia per tant 0 % de 108 persones que han fet l’enquesta.
Ningú fa 2 menjars al dia per tant 0 % de 108 persones que han fet l’enquesta.
13,89 % de 108 persones mengen 3 vegades al dia.
43,52 % de 108 persones mengen 4 vegades al dia (És el més normal i el que recomanen els metges i els dietistes, que facis els 4 menjars del dia : Esmorzar, dinar, berenar i sopar).
37,96% de 108 persones mengen 5 vegades al dia.
4,63% de 108 persones mengen més de 5 vegades al dia (això és excessiu menjar tant al dia, normalment la gent que fa això és que no dina o sopa el suficient i fa àpats en mig dels dinars, això fa que no tinguis una alimentació saludable i que engreixis més fàcilment.
Ningú fa 1 menjars al dia per tant 0 % de 108 persones que han fet l’enquesta.
Ningú fa 2 menjars al dia per tant 0 % de 108 persones que han fet l’enquesta.
13,89 % de 108 persones mengen 3 vegades al dia.
43,52 % de 108 persones mengen 4 vegades al dia (És el més normal i el que recomanen els metges i els dietistes, que facis els 4 menjars del dia : Esmorzar, dinar, berenar i sopar).
37,96% de 108 persones mengen 5 vegades al dia.
4,63% de 108 persones mengen més de 5 vegades al dia (això és excessiu menjar tant al dia, normalment la gent que fa això és que no dina o sopa el suficient i fa àpats en mig dels dinars, això fa que no tinguis una alimentació saludable i que engreixis més fàcilment.
A la pregunta de quants menjars
fas al dia els nois i noies han contestat:
0,93 % de 108 persones que han
fet l’enquesta mengen 0 dies al més menjar ràpid. 27,78% de 108 persones que han fet
l’enquesta mengen 1 dia al més menjar ràpid (Dit pels metges aquest menjar sol
s’hauria que menjar 1 vegada al més, ja que es perjudica’l per a la salut i tan
sols aquest percentatge u fa.
22,22% de 108 persones que
han fet l’enquesta mengen 2 dies al més menjar ràpid.
12,96% de 108 persones
que han fet l’enquesta mengen 3 dies al més menjar ràpid.
13,89% de 108
persones que han fet l’enquesta mengen 4 dies al més menjar ràpid.
9,25 % de 108 persones que han fet
l’enquesta mengen 5 dies al més menjar ràpid.
12,96% de 108 persones que han fet l’enquesta mengen més de 5
vegades al més menjar ràpid. ( Menjar 5
vegades o més de 5 vegades al més aquest menjar
no es rés bo ja que aquets que ho fan tenen moltes possibilitats de
tindre algunes de les malalties que produeix aquet menjar i més si aquets no
fan exercici).
A la pregunta de
com valoraries el menjar ràpid els nois i noies han contestat:
0,93% de 108
persones valoren el menjar ràpid amb un 0.
5,56 % de 108 persones valoren el menjar ràpid
amb un 1. 13,89
% de 108 persones valoren el menjar ràpid amb un 2.
26,85 % de 108 persones
valoren el menjar ràpid amb un 3.
32,41% de 108 persones valoren el menjar ràpid
amb un 4.
20,37
% de 108 persones valoren el menjar ràpid amb un 5.
Els adolescents
valoren el menjar ràpid per el seu sabor, la seva textura i per el preu que
alguns son ven barats, però realment no saben com són ni el que els pot pasar
si el menjen.
|
A la pregunta de quantes vegades menges verdura a la setmana els
nois i noies han contestat:
4,63% de 108 persones menjan 0 vegades verdura a la
setmana. 20,37% de 108 persones menjan 1
vegada verdura a la setmana. 24,07% de 108 persones menjan 2 vegades verdura a la
setmana. 23,15% de 108 persones menjan 3 vegades verdura a la
setmana. 9,26% de 108 persones menjan 4 vegades verdura a la
setmana. 9,26% de 108 persones menjan 5
vegades verdura a la setmana . 5, 56% de 108 persones menjan 6 vegades verdura a
la setmana.
2,78 de 108 persones mengen
7 vegades verdura a la setmana. 0,93% de 108 persones mengen més de 7 vegades
verdura a la setmana.
El més saludable per als adolescents es que
mengin com 4 vegades a la setmana o més per exemple cada dia o almenys 5 dies a
la setmana alguna cosa verda com ensalada per a acompanyar el sopar o el dinar.
|
A la pregunta de quantes vegades menges peix a la setmana els
nois i noies han contestat:
0 % de 108 persones menjan 0 vegades peix a la
setmana.
37,96 % de 108 persones menjan 1 vegada peix
a la setmana.
34,26
% de 108 persones menjan 2 vegades peix a la setmana.
19,44
% de 108 persones menjan 3 vegades peix a la setmana.
6,48
% de 108 persones menjan 4 vegades peix a
la setmana.
1,85
% de 108 persones menjan 5 vegades peix a la setmana.
0 % de 108 persones menjan 6 vegades peix
a la setmana.
0 % de 108 persones menjan 7
vegades peix a la setmana. 0% de
108 persones menjan més de 7 vegades peix a la setmana.
Es
recomanable menjar peix al menys 3 vegades a la setmana o 1 com a mínim i que
sigui el peix blau.
jueves, 1 de mayo de 2014
2.7.1 Un anunci mostra el mateix que a la realitat?
No tot el que vem als anuncis es britat, la mayoria dels anuncis estan
retocats, per exemple en el menjar ràpid, el menjar que veus no te la mateixa calitat
que cuan vas al restaurant.
Hem trobat un
videó sobre aquest tema :
http://www.lavanguardia.com/vida/20120621/54314947870/mcdonalds-confiesa-trucos-fotos-hamburguesas.html
En aquet video apareix una noia que compra una hamburguesa normal amb
formatge del Mcdonals i la porta a un
estudi fotografic. En l’estudi fan una hamburguesa exactament amb els mateixos
ingredients pero tenint molta cura al cuinarlos i posarlos, ja que han de
tindre bona visibilitat, han de ser pusats als llocs correctes per tindre una
bona perspectiva.
Per exemple posen la ceba i el cogombre d'un en un i el ketchup amb una
xerinlla. I el formatge el fonen amb una pala calent.
Despres es s'omet al photoshop on poden fer grans aventatges, poden
agrandar la , els colors els poden posar més llamatius i la comparen amb una
comprada a un restaurant i com pudeo imaginar no te res a veure.
Per fer una hamburguesa per la
fotografia tarden hores i en canvi en fer una normal tarden un minut.
2.3
És saludable el menjar ràpid per
als adolescents?
Considerem que aquestes conductes alimentàries
són de risc i constitueixen un problema de salut important per diversos motius:
· En primer lloc, perquè l'adolescència és una
etapa particularment delicada en el creixement.
Dels 13 als
18 anys el pes es dobla i l'alçada augmenta en un 15%. Això representa un
augment de les necessitats nutricionals, que arriben a sobrepassar les de l'adult,
sobretot quan l'adolescent du a terme força exercici físic -com és freqüent.
Aquestes
necessitats inclouen una dieta variada i saludable, que proporcioni molta energia en hidrats de carboni però també
proteínes, vitamines, greixos i minerals.
· En segon lloc, perquè l'adolescència és la
fase de la vida en què s'acaben d'aprendre i es consoliden els hàbits
alimentaris que practicarà l'adult i que traspassarà als seus fills.
Diversos
estudis detecten una carència important de l'educació d'hàbits alimentaris
en aquesta etapa. Que s'agreuja pel fet que hi ha una part important de famílies que no ensenyen als seus fills
com tindre un hàbit alimentari saludable.
El canvi
d`hàbitz que es produeix en augmentar la tendència a que els adolescents facin
l'àpat principal fora de casa, s'afegeix la influència de la publicitat
comercial, que fomenta la creació d'hàbits i el consum de productes poc
saludables.
ELS
DESEQUILIBRIS ALIMENTARIS EN AQUESTA ETAPA
Les principals conductes de risc relacionades amb l’alimentació en aquesta
franja d’edat/població tenen una estreta relació amb els desequilibris
alimentaris que s’aprecien en la població afectada:
-Abús de menjar ràpid i picar snacks a
tota ora, que comporta un excés de sucre, de sal i també de greixos saturats i
calories. És un tipus de comportament que té un alt risc de conduir a l’obesitat,
a més de desmuntar l’estructura de l’alimentació en uns àpats regulars al dia.
-Saltar-se els àpats, molt sovint l’esmorzar,
amb la conseqüent pèrdua durant l’horari escolar, o llavors només menjar una
pizza o un gran plat de pasta i un pastis i res més, no verdures, ni llegums,
ni fruita, fa que hi hagin carències en vitamines, minerals i en fibra
alimentaria.
-Un altre hàbit és el consum de begudes
ensucrades (i a vegades alcohòliques), que solen ser molt energètiques, en
detriment de l’aigua.
-Finalment, el descontent amb la pròpia
imatge corporal pot portar a moltes adolescents a fer dieta
puntualment,ocasionalment i en un nombre significatiu de casos, contínuament;
nolt sovint dietes sense cap fonament científic i molt desequilibrades,
incloent dejunis temporals.
2.3.1Enfermetats que provoca el menjar ràpid en els
adolescents
Malalties cardiovasculars
La pastisseria industrial, el consum
excessiu de greixos, sobre tot del colesterol, molt abundants en els menjars ràpids,
hamburgueses, xuxeries o dolços. Provoquen ja des de la infància acumulacions
de lípids en les parets arterials que amb el pas del temps degeneren amb infiltració
de leucòcits i hipertrofia i hiperplàsia (augment del nombre i tamany) de les
fibres musculars que afavoreix l’arteriosclerosi.
Amb el tems la calcificació de les
arteries fent que el pas de l’interior de les arteries, llum, disminueixi
provocant malalties de tipus cardiovasculars.
Neoplàsies
El ris de patir certs tipus de càncer
(neoplàsies malignes) va associat factors de tipus de dietètic. Entre ells els
tumors de mama, colon i pròstata s’associen al consum de grasses saturades i la
cam i esl seus derivats.
Mentre que com a factors protectors de l’aparició
del càncer ens trobem amb dietes riques en consum de fruita fresca i vegetals.
Diabetis tipus 2
Entre les males conductes alimentaries ens
trobem un consum elevat de nutrients que acaben emmagatzemant-se en forma de
greixos que provoquen la diabetis de tipus 2.
La relació entre dieta i aparició de la
diabetis tipus 2 es tan estreta que fins i tot el control de la malaltia es fa
a través de una dieta.
Obesitat
L’acumulació de greixos dóna problemas d’obesitat.
I l’obesitat està en la base de trastorns com la hipertensió arterial, les
malaties coronaries, diabetis tipus 2, malalties cerebrovasculars, de la vesícula
biliar, gota, artrosis i algun tipus de càncer.
Trastorns del comportament alimentari. Anorèxia, Bulímia
Si uns dels trastorns psicopatològics estan directament
relacionats amb la dieta són aquests, ja que tenen una relació causa efecte amb
la conducta alimentaria.
L’anorèxia nerviosa és trastorn caracteritzat per la per pèrdua
deliberada de pes, induada o mantinguda pel propi malalt.
Mentre que la bulímia consisteix en el consum desmesurat de
menjar, tiberis, i provocar-se el vòmit a continuació per por a engreixar-se.
Hi ha d"altres tipus de trastorn menys freqüent, i formes mixtes
d"aquests dos.
La prevalença d"aquests trastorns, és del 0,5 al 1%
per l"anorèxia i del 2 al 3% per la bulímia, i es dóna bàsicament en
dones.
Caries
El consum excessiu de sucres, molt presents en les
xuxeries, pastisseria de tot tipus, produeixi una desmineralització progressiva
(degut als àcids de la fermentació bacteriana) del esmalt dentari predisposant
a l"aparició de caries i malalties de les genives.
L'altre día vam pasar les enquestes per l'escola als nois i noies de 3 i 4 de la ESO a partir de les seves respostes em elaborat un excel, amb unes tables posant les respostes, a partir d'aquestes tables haurem de fer unes grafiques o sectors, nosaltres el farem en sectors es més específic. Després comentarem de cada sector el tan % de cada pregunta.
| menjar al | vegades menges | vegades menges | ||||
| dia | menjar rapid | valoració | verdura setma | |||
| 0 0 | 0 | 1 | 0 | 1 | 0 | 5 |
| 1 0 | 1 | 30 | 1 | 6 | 1 | 22 |
| 2 0 | 2 | 24 | 2 | 15 | 2 | 26 |
| 3 15 | 3 | 14 | 3 | 29 | 3 | 25 |
| 4 47 | 4 | 15 | 4 | 35 | 4 | 10 |
| 5 41 | 5 | 10 | 5 | 22 | 5 | 10 |
| més 5 | més | 14 | més | 0 | 6 | 6 |
| 7 | 3 | |||||
| més | 1 | |||||
| vegades menges | vegades menges | vegades menges | vegades menges | ||||
| peix setmana | carn setmana | pasta setmana | llegums setmana | ||||
| 0 | 0 | 0 | 0 | 0 | 0 | 0 | 4 |
| 1 | 41 | 1 | 0 | 1 | 9 | 1 | 43 |
| 2 | 37 | 2 | 8 | 2 | 33 | 2 | 29 |
| 3 | 21 | 3 | 21 | 3 | 27 | 3 | 11 |
| 4 | 7 | 4 | 33 | 4 | 21 | 4 | 9 |
| 5 | 2 | 5 | 24 | 5 | 11 | 5 | 0 |
| 6 | 0 | 6 | 10 | 6 | 4 | 6 | 0 |
| 7 | 0 | 7 | 4 | 7 | 1 | 7 | 10 |
| més | 0 | més | 8 | més | 2 | més | 2 |
| vegades menges | menjar | menjar amb | menjar a la mateixa | ||||||
| bogeries setmana | preferit | salsa | hora al día | ||||||
| 0 | 0 | verdura | 2 | Si 19 | Si 25 | ||||
| 1 | 24 | carn | 32 | ||||||
| 2 | 18 | peix | 3 | No 19 | Mai 3 | ||||
| 3 | 14 | pasta | 41 | ||||||
| 4 | 11 | menjar ràpid | 22 | A vegades | 70 | No sempre | 80 | ||
| 5 | 16 | bollaries | 8 | ||||||
| 6 | 7 | ||||||||
| 7 | 9 | ||||||||
| més | 9 | ||||||||
Diferencia entre el menjar ràpid i el menjar escombraria
El nostre treball és sobre com afecta el menjar ràpid als adolescents, però per començar a investigar sobre ell em de saber que es el menjar ràpid i el menjar escombreria, molta gent pensa que es el mateix menjar. També em explicat els greixos trans ja que tan el menjar ràpid com el menjar escombraria el portan i perque es un greix bastant dolent, que es tendria que evitar.
2.2 És el mateix el menjar ràpid que el
menjar escombreria
Menjar ràpid
És un tipus d’alimentació ideat per a preparar i servir el
menjar ràpidament en locals especials per a tal fi o bé per a emportar i menjar
al carrer.
Una de les principals característiques es que es menja
sense coberts, no totes però si quasi tot el menjar ràpid. Els llocs on serveix
disposen de cambrers algúns altres no, sinó que cal demanar el menjar a la
barra o portar-lo a taula o a casa (autoservei), també menjar-lo fora de casa.
Per lo
general:
|
-Tenen un bon sabor (te alguns nutrients saludables)
|
|
-Nuggets de pollastre, Hamburgueses, salsitxes
|
|
-Menjars preparats (Freds o calents)
|
|
-Menjar ràpid portat a taula o a casa (autoservei)
|
|
-Tenen Greixos trans trans
|
Menjar escombreria
Es el menjar que conté alts nivells d’energia, greixos
trans o greixos saturats, sal, condiments o sucres ( que estimulen la gana i la
set).
Aporta calories buides, sol abusar de succedanis
alimentaris, additius químics, colorants i saboritzants, tenen poca varietat de
nutrients. Es una alimentació poc saludable
El menjar escombraria és el reflex d’una economia que es
basa en una societat capitalista i molt consumista. Per això, des de molts
punts de vista, el menjar escombraria és un dany i no un bé per a la societat.
Per lo
general:
|
-Tenen un bon sabor
|
|
-Són molt barates
|
|
-Fàcil de preparar
|
|
-Molt còmode
d’ingerir
|
|
-Amplia distribució
comercial
|
|
-Publicitat agresiva
|
|
-El seu
empaquetament permet menjar lo en qualsevol lloc.
|
Diferencia
La diferencia és que el menjar escombraria és mol més dolent
que el menjar ràpid, ja que conté “calories buides” sense nutrients, tenen
molts greixos i sodi.Com per exemple les patates de bolsa, llaminadures,
xocolatines, pica piques, etc.
El menjar ràpid també engreixa molt però és molt més sa i te
nutrients saludables. També te greixos saturats, greixos trans com el menjar
escombraria. Com per exemple les hamburgueses, pizza, Franc furt, etc.
2.2.1 Greixos trans
Els greixos trans són aquells que contenen un
determinat tipus d’àcid gras insaturat.
Aquets s’aconsegueixen artificialment per un
procés d’hidrogenació que es realitza a alguns greixos per obtenir una
determinada consistència (sólida).
Per exemple la margarinaà Obtenció per hidrogenació de l’oli.
Greixos trans és més perillós per a la salut que
els greixos saturats.
Aquet tipus de greixos són considerades les
pitjors per el seu negatiu efecte sobre el sistema cardiovascular, ja que fa
que augmentí el colesterol dolent (LDL) i disminueix el bo (HDL). Pot obstruir
les artèries, incrementar el tipus de diabetes II i conduir a atac cardíac, accident
cerebrovascular i la mort.
-Per això la marca EROSKI ha optat per eliminar
les greixos trans dels productes de marca pròpia.
-Per altre part, existeix un projecte de la llei
de seguretat alimentaria preparat per la AESAN (agencia espanyola de seguretat
alimentaria i nutrició) on es fixa el 2% el contingut màxim de greixos que
podrà contenir els greixos d’aliments comercialitzats a Espanya.
- Tenen molta durabilitat
- Baix cost
- No s’enrancia
- Se li agrega a mols productes com (Pastissos, frits, snacks)
- Els dolents son els hidrogenats, son heterogenis associats al alzheimer.
Historia de el primer menjar ràpid
Vam començar a buscar informació i vam començar el marc teòric explican quan i a on va sorgir el primer menjar ràpid.
1. Marc Teòric
1.1.
Historia
A l’Antiga Roma servien pels carrers pans amb olives o
falàfels. A l’India, desde molt antic,
aixi com a molts països de l’Àsia Oriental. Aquests menjars són
cassolans i no són masius, per això avui dia no es consideren menjar ràpid com
un entrepa o una hamburguesa.
Al segle XX van apareixer els primers locals, als Estats Units. El 1912 a Nova York s’obrí un
local darrere d’una finestra que tenia una escletxa per a monedes. L’eslogan de
l’empresa era “menys feina per la mare”.
Menjar ràpid es refereix a que és servit ràpidament i que
també s’ingereix ràpidament.
Durant els anys 80 van començar moviments contra aquest
menjar que denunciaven la manca d’informació sobre els productes, l’alt
contignut de greixos, sucres i calories.
índex : Del nostre treball d'investigació
Ya hem començat a elaborar el treball escrit fa díes. L'index del que investigarem, bucarem, el motiu del per que estem investigan aquest tema, en el nostre treball d'investigació es:
Índex
1. Introducció
1.1.
Motius de
la elecció del tema
1.2.
Objectius
1.2.1. Genèrics
1.2.2. Específics
1.3.
Hipòtesi
1.4.
Metologia
(Com s’investigarà?)
1. Marc Teòric
1.1.
Historia
1.2.
És el
mateix el menjar ràpid que el menjar escombreria?
2.2.1 Greixos
trans
1.3.
És
saludable el menjar ràpid per als adolescents?
2.3.1
Enfermetats que provoca
1.4.
Calories
que té un menú de menjar ràpid
1.5.
Es adictiu
el menjar ràpid?
1.6.
Com seria
la millor dieta equilibrada
2.7 Publicitat del menjar ràpid com afecta als
adolescents
2.7.1Un anunci
mostra el mateix que la realitat?
1.7.
Exemples
de restaurants
2. Marc Pràctic
2.1.
Enquestes
a adolescents
3.2.
Entrevista a un encarregat
1.1
Motius de
l'elecció del tema
Hem escollit aquest tema
perquè volem calcular quantes calories te un menú de menjar ràpid, perquè hi ha moltes persones que ho mengen
molt sovint i no saben els seus riscos ni com afecta, com exemple els
adolescents que son un dels que més consumeixen aquest menjar.
També per que la gent deixi
de menjar tant mal menjar i mengi una dieta sana y equilibrada. Mostrar que el
menjar que surt en un anunci es el mateix que a la realitat i si influeix a que
el mengin més.
1.2
Objectius
1.2.1 Objectius generals
1.2.1 Objectius generals
- Preparar-nos per al treball de recerca de l’any que be.
- Aprendre a fer un treball d’investigació
- Aprendre a treballar en grup
- Aprendre a sintetitzar la informació
- Aprendre a fer enquestes
1.2.2 Objectius específics
- Fer canviar la ment dels adolescents
- Aprendre noves coses
- Saber que es una dieta equilibrada
- Saber si a un anunci el menjar que es mostra es al mateix que a la realitat i si influeix a que el consumeixin més.
1.3
Hipòtesis
Nosaltres
creiem que hi ha adolescents que mengen més d’una vegada a la setmana menjar ràpid i no saben que al cap del temps
poden tenir problemes de pes i amb òrgans vitals.
1.4
Metodologia
- Buscarem informació sobre el menjar ràpid i el menjar escombraria.
- Farem una enquesta per veure les vegades que els adolescent freqüenten aquest menjar.
- Veurem la pel·lícula de super size me.
- Calcularem les calories que podria tenir aquest menjar.
- Buscarem una dieta equilibrada i que sigui bona per als adolescents
- Farem una entrevista al encarregat de macdonals
- Realitzar una enquesta
- Elaborar gràfics amb les respostes obtingudes
- Recollir les dades de les enquestes
- Treure conclusions amb les dades obtingudes
Suscribirse a:
Entradas (Atom)